Sinopsis

La poblado mundial envelleix i els poders públics han d’adaptar les seves polítiques a aquesta nova realitat. Segons els indicadors demográfics, Espanya és un deis paísos que está
experimentant un augment considerable de les taxes d’envelliment i de sobreenvelliment (majors de 65 anys i 85 anys, respectivament), amb les conseqüéncies que aquesta tendéncia ascendent genera en múltiples ámbits de la vida pública i privada, i que es manifesten primordialment en l’espai habitable, la ciutat. Les administracions públiques, i molt especialment les més properes al ciutadá, aixó és, els governs locáis, han d’abordar sens falta el disseny de polítiques públiques que facilitin que les persones grans puguincontinuar participant de manera significativa en la societat a mesura que envelleixen. Aquesta monografía aborda aquesta qüestió, tot plantejant la necessitat de crear espais amigables amb la gent gran mitjangant disseny inclusiu d’entorns més accessibles, segurs i cómodes, amb espais urbans i habitatges adaptats, pensáis per a promoure l’autonomia, la mobilitat i la participado activa d’aquest col lectiu en la vida comunitaria.

Així mateix, la garantía d’un envelliment actiu es tradueix en la implementació d’estratégies que combatin l’edatisme, la bretxa digital, l’exclusió financera i la pobresa i exclusió social, i que alhora es focalitzin en proporcionar servéis públics de qualitat centrats en la promoció de la salut i él benestar de la gent gran, en les seves oportunitats d’aprenentatge i desenvolupament personal, la participado cívica i social i les activitats lúdiques i culturáis, entre altres qüestions.