Sinopsis

Allò que durant molt de temps fou conegut mitjançant una imprecisió sàviament mesurada amb el nom de Valls d?Andorra havia estat per als juristes un motiu de perplexitat i d?interrogació. La singularitat de les seves institucions públiques defugia, rebel, tota classificació i tot esforç d?encaix de la seva organització institucional dins alguna de les categories del dret públic.
El treball permet explicar no sols la institució dels Coprínceps, el cap de l?Estat andorrà, institució tan peculiar i distintiva, caracteritzant-la en la seva essència, sinó també el seu paper i la influència decisiva en el desenvolupament històric d?Andorra i la seva configuració actual.
El futur institucional d?Andorra seguirà estant marcat per les vicissituds que s?esdevinguin entorn de la relació, sempre sotmesa a pressió, entre els dos ordres institucionals que l?han format i que hi són presents: els Coprínceps i les institucions de base popular i representativa. No és una situació d?equilibri fàcil de mantenir, ni tampoc de mesurar i valorar, perquè juga amb categories singulars i excepcionals, poc conegudes i experimentades en els sistemes comparats.

Índice

Índex
Agraïments 17
Pròleg 19
Prefaci 27
Introducció general 31
Abreviatures 37
Capítol primer
Els orígens i desenvolupament
de les institucions bàsiques andorranes
1. LES INSTITUCIONS DE BASE POPULAR 39
1.1. L’estructura parroquial eclesiàstica 40
1.2. El règim assembleari i de consell obert com a punt de partença de les institucions andorranes de base popular 46
1.3. La intervenció de les institucions andorranes de base popular en el desenvolupament institucional d’Andorra 52
2. LES INSTITUCIONS ANDORRANES D’ORIGEN SENYORIAL 58
2.1. La intervenció de l’Imperi Carolingi a la Marca Hispànica 60
2.2. El senyoriu episcopal 68
2.3. De les infeudacions al cosenyoriu 74
2.3.1. La infeudació al Comdor de Caboet 75
2.3.2. La infeudació als Vescomtes de Castellbò 77
2.3.3. La infeudació als Comtes de Foix 80
2.3.4. Els Pariatges de 1278 i de 1288, origen del cosenyoriu 83
3. LA CRISTAL·LITZACIÓ DE LA SOBIRANIA ANDORRANA 85
3.1. Els diversos corrents en la recerca de l’origen i naturalesa de la sobirania andorrana 87
3.1.1. El corrent històric interpretatiu 88
3.1.2. El corrent de l’efectivitat de la sobirania 91
3.2. L’efectivitat de la sobirania d’Andorra 94
3.2.1. Els antecedents 95
3.2.2. L’exercici efectiu de la sobirania a partir dels Pariatges fins a l’any 1700 98
3.2.3. Les relacions exteriors 104
Capítol segon
L’acció dels Coprínceps, en el marc de llur asimetria,
com a interacció contrapesada en el desenvolupament de la sobirania interior i exterior d’Andorra (1700-1993)
4. LA PARADOXA DEL DESACORD QUASI INSTITUCIONAL DELS COPRÍNCEPS COM A FACTOR DE PERMANÈNCIA I D’INDEPENDÈNCIA D’ANDORRA 107
5. ANDORRA ENTRE DUES MONARQUIES BORBÒNIQUES 112
5.1. El protagonisme dels Bisbes d’Urgell 116
5.2. El retraïment progressiu dels Monarques francesos 119
5.3. Les relacions d’Andorra amb la Monarquia espanyola dels Borbons durant el segle XVIII 124
5.3.1. L’intent d’imposar l’ús del paper timbrat espanyol a Andorra 126
5.3.2. La presència de les tropes de Felip V a Andorra amb motiu de la pesta de Marsella i de la Provença (1720-1721) 127
5.3.3. El cultiu i el contraban del tabac 130
5.3.4. Les qüestions tributàries 132
5.3.5. Altres qüestions 135
6. ANDORRA, LA REVOLUCIÓ FRANCESA I L’IMPERI NAPOLEÒNIC 136
6.1. La repercussió social i política de la Revolució Francesa a Andorra 137
6.2. La ruptura institucional 141
6.3. El restabliment institucional 142
7. ELS GRANS REPTES D’ANDORRA I DE LES SEVES INSTITUCIONS DURANT EL SEGLE XIX 149
7.1. Andorra, Espanya i França 150
7.1.1. L’abolició dels senyorius 151
7.1.2. Les guerres carlistes a Espanya 154
7.1.2.1. El pontificat del Bisbe Simó de Guardiola i Hortoneda (1827-1851) 155
7.1.2.2. El pontificat del Bisbe Josep Caixal i Estradé (1853-1879) 160
7.2. La interacció entre les institucions andorranes durant la segona meitat del segle XIX, com a precedent de l’anomenada qüestió andorrana 162
7.2.1. L’àmbit legislatiu 163
7.2.2. L’àmbit governatiu 164
7.2.2.1. La crisi de 1868 165
7.2.2.2. La crisi de 1880 167
7.3. La qüestió d’Andorra 169
7.3.1. La qüestió d’Andorra en el seu vessant exterior 170
7.3.2. La qüestió d’Andorra en el seu vessant interior 172
7.3.2.1. Entre els Coprínceps 172
7.3.2.2. Entre els Coprínceps i el Consell General de les Valls 178
7.3.3. Breu referència a la qüestió d’Andorra en l’àmbit doctrinal 182
8. EL DESPLEGAMENT DE LES VIRTUALITATS DEL LLEGAT INSTITUCIONAL DEL SEGLE XIX ANDORRÀ EN EL DECURS DEL SEGLE XX 184
8.1. La sobirania 186
8.2. L’exercici dels poders públics per part dels Coprínceps 192
8.2.1. En l’àmbit exterior 192
8.2.2. En l’àmbit interior 197
8.3. La interacció potent de les institucions de base popular protagonitzada pel Consell General de les Valls 201
8.3.1. La interacció de política econòmica amb incidència institucional 202
8.3.2. La interacció reivindicativa de competències pròpies del Consell General de les Valls 207
8.3.3. La interacció reformadora 209
Capítol tercer
L’estructura institucional subjacent en la Constitució
del Principat d’Andorra de 1993
9. LA CONSTITUCIÓ DEL PRINCIPAT D’ANDORRA COM A SÍNTESI D’HARMONITZACIÓ DE L’ACCIÓ DELS COPRÍNCEPS I DE REESTRUCTURACIÓ DE LES INSTITUCIONS ANDORRANES SOBRE LA BASE DE L’ESTAT SOBIRÀ, DE DRET, DEMOCRÀTIC I SOCIAL 217
9.1. Sobirania i Estat 219
9.1.1. La sobirania i l’Estat abans de la Constitució del Principat de 1993 220
9.1.2. La sobirania i l’Estat en la Constitució del Principat de 1993 223
9.1.2.1. Els preliminars 223
9.1.2.2. La sobirania interior i l’Estat 228
9.1.2.3. La sobirania exterior: la subjectivitat internacional del Principat d’Andorra 233
9.2. L’Estat de Dret 241
9.2.1. Els elements de l’Estat de Dret en el sistema institucional andorrà abans de la Constitució del Principat de 1993 243
9.2.1.1. Les institucions representatives 243
9.2.1.2. Els drets i les llibertats públiques i llur tutela 244
9.2.1.3. La separació de poders 250
9.2.2. L’Estat de Dret en la Constitució del Principat d’Andorra de 1993 255
9.2.2.1. Les institucions representatives 255
9.2.2.2. Els drets fonamentals de la persona i les llibertats públiques 257
9.2.2.3. La tutela dels drets fonamentals de la persona i de les llibertats públiques 261
9.2.2.4. La separació de poders i el control del seu exercici 263
9.2.3. La posició de supremacia de la Constitució en l’ordenament jurídic. Efectes respecte del dret pre i postconstitucional 266
9.2.3.1. Derogació del dret preconstitucional contrari 267
9.2.3.2. Nul·litat del dret postconstitucional contrari 270
9.3. Els Coprínceps, Cap d’Estat 272
9.3.1. Les diverses concepcions sobre les institucions andorranes preconstitucionals en clau de la institució dels Coprínceps 274
9.3.1.1. La concepció negadora de la legitimitat del Coprincipat 274
9.3.1.2. La concepció de la cosobirania d’Espanya i de França 277
9.3.1.3. La concepció d’Andorra com a condomini 278
9.3.1.4. La concepció d’Andorra com a protectorat 280
9.3.1.5. La concepció d’Andorra com a senyoriu privat de sobirania estatal i amb connotacions de territori dependent. Andorra i l’Espanya de Franco. La voluntat del rei d’Espanya Joan Carles I d’esdevenir Copríncep d’Andorra 282
9.3.2. L’ocàs de les concepcions sobre les institucions andorranes preconstitucionals 287
9.3.2.1. La Comissió i el Tribunal Europeus dels Drets de l’Home 288
9.3.2.2. L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa 292
9.3.3. El debat constituent entorn de la institució dels Coprínceps i de la seva regulació constitucional 300
9.3.3.1. La primera etapa del procés constituent en el si de la Comissió Tripartida (abril-novembre de 1991) 303
9.3.3.2. L’interval entre les dues etapes del procés constituent en el si de la Comissió Tripartida (gener-maig de 1992) 307
9.3.3.3. La segona etapa del procés constituent en el si de la Comissió Tripartida (juny-desembre de 1992) 315
9.3.3.3.1. El debat constituent derivat dels principis proclamats en el Títol I de la Constitució del Principat d’Andorra 317
9.3.3.3.2. El debat constituent sobre la regulació constitucional dels Coprínceps 326
9.4. Recapitulació de la configuració constitucional de la institució dels Coprínceps 371
9.4.1. La institució dels Coprínceps en el marc de la part dogmàtica de la Constitució del Principat d’Andorra. Aspectes polítics i jurídics 372
9.4.2. La configuració de la institució dels Coprínceps en la part orgànica de la Constitució del Principat d’Andorra 375
Capítol quart
La implementació postconstitucional
del Coprincipat
10. LA IMPLEMENTACIÓ DEL COPRINCIPAT DURANT EL PERÍODE ESTABLERT PER LES DISPOSICIONS TRANSITÒRIES DE LA CONSTITUCIÓ DEL PRINCIPAT D’ANDORRA 385
10.1. La legislació durant el període transitori 385
10.2. Tractats i Acords internacionals durant el període transitori 405
10.2.1. L’adhesió a la Carta de les Nacions Unides 405
10.2.2. El Tractat de bon veïnatge, amistat i cooperació entre el Principat d’Andorra, el Regne d’Espanya i la República de França 408
10.2.3. Acord entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya relatiu a l’Estatut del Copríncep Episcopal 410
11. LA IMPLEMENTACIÓ DEL COPRINCIPAT EN EL DESENVOLUPAMENT DELS PROCEDIMENTS LEGISLATIUS 412
11.1. El requeriment de dictamen del Tribunal Constitucional sobre la constitucionalitat de les lleis, previ a la seva sanció, promulgació i manament de publicació, per part dels Coprínceps 416
11.2. El caràcter indivís de la institució i de l’acció dels Coprínceps com a Cap d’Estat 429
12. LA IMPLEMENTACIÓ DEL COPRINCIPAT EN L’ACCIÓ EXTERIOR DEL PRINCIPAT D’ANDORRA 432
12.1. L’establiment de relacions diplomàtiques com a reconeixement de la personalitat internacional de l’Estat andorrà 434
12.2. Els tractats i acords internacionals 441
Síntesi de l’obra 455
Epíleg. El Coprincipat, garantia de la independència d’Andorra 477
Bibliografia 485
Annex I: Quadre comparatiu sobre les posicions de les tres representacions en el si de la comissió tripartida del procés constituent 499
Annex II: Quadre de signatura de lleis per un sol Copríncep (del 3-9-1993 al 31-12-2022) 507