Sinopsis

Índex
PRÒLEG 23
JOAQUÍN MARTÍN CUBAS VICENTE GARRIDO MAYOL ROSA ROIG BERENGUER
ELS ORÍGENS DEL PODER PÚBLIC VALENCIÀ
FRANCISCO JAVIER PALAO GIL
1. L’ANTIC REGNE DE VALÈNCIA EN EL MARC DE LA CORONA D’ARAGÓ 29
2. EL REGNE DE VALÈNCIA I LES CORTS 30
2.1. Introducció 30
2.2. Convocatòria i celebració 32
2.3. Els braços de Corts 33
2.4. Funcions 34
3. DIPUTACIÓ DEL GENERAL I JUNTES D’ELECTES 36
4. L’ORGANITZACIÓ DE LA CORONA 37
4.1. El Consell Suprem de la Corona d’Aragó 38
4.2. Governadors i virreis: l’administració territorial de la Corona 39
4.3. L’Audiència 41
4.4. La Hisenda: la Generalitat i les batllies. El mestre racional. 42
5. L’ORGANITZACIÓ MUNICIPAL DE L’ANTIC REGNE DE VALÈNCIA 44
6. BIBLIOGRAFIA 46
LA CONSTRUCCIÓ DE L’AUTONOMIA EN EL SEGLE XX
LLUÍS AGUILÓ LÚCIA
1. LA REIVINDICACIÓ DE L’AUTOGOVERN 49
2. REGULACIÓ CONSTITUCIONAL 51
3. EL CONSELL PREAUTONÒMIC DEL PAÍS VALENCIÀ 52
4. ELS ENTREBANCS DEL PROCÉS AUTONÒMIC 52
5. CONSIDERACIÓ FINAL 57
EL ESTATUT D’AUTONOMIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA
MANUEL MARTÍNEZ SOSPEDRA
1. INTRODUCCIÓ I ANTECEDENTS 59
2. LA TRAMITACIÓ DE LA REFORMA 61
3. ELS CONTINGUTS DEL NOU ESTATUT 63
3.1. Qüestions identitàries 63
3.1. Dret civil 65
3.2. Drets i deures: la influència UE 66
3.3. Modificacions institucionals 66
3.4. Competències i “clàusula Camps” 68
3.5. Relacions 69
3.6. Altres qüestions 70
4. CONCLUSIÓ 71
ELS DRETS EN EL ESTATUT D’AUTONOMIA
REMEDIO SÁNCHEZ FÉRRIZ
1. QUINS DRETS? 73
2. COM I PER QUÈ EN L’ESTATUT D’AUTONOMIA? 75
3. ALGUNA CONSIDERACIÓ GENERAL SOBRE EL TEXT ESTATUTARI VALENCIÀ 76
3.1. Algun aspecte formal 76
3.2. Eficàcia jurídica dels continguts del Títol II de l’Estatut vinculada a les competències 78
4. ELS CONTINGUTS DEL TÍTOL II DE L’ESTATUT VALENCIÀ 79
4.1. Reiteració de compromisos que assumeix la Generalitat 79
4.2. Una aposta decidida en favor dels drets socials 80
5. DESENVOLUPAMENT LEGISLATIU 82
L’ORDENAMENT JURÍDIC VALENCIÀ
JOSÉ CARLOS NAVARRO RUIZ I IGNACIO DURBÁN MARTÍN
1. L’ESTATUT D’AUTONOMIA COM A CÚSPIDE DE L’ORDENAMENT JURÍDIC 85
2. LES LLEIS 86
2.1. Classes de lleis 86
2.2. Aspectes procedimentals 87
2.3. El control de la llei 88
3. ELS DECRETS LLEI 89
4. ELS DECRETS LEGISLATIUS 90
5. LES NORMES GOVERNAMENTALS AMB RANG REGLAMENTARI 92
5.1. Concepte de reglament 92
5.2. Classes de reglaments 93
5.2.1. Classificació dels reglaments per la seua relació amb la llei 93
5.2.2. Classificació dels reglaments pel seu origen 94
5.3. Procediment d’elaboració dels reglaments: 95
LES COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT
ANTONIO MONTIEL MÁRQUEZ I CÈSAR MARÍ SOUCASE
1. EL SISTEMA COMPETENCIAL EN EL MODEL TERRITORIAL 97
1.1. Constitució i distribució competencial 97
1.2. La dinàmica del model 99
1.3. Els títols competencials horitzontals 100
1.4. Cooperació política i coordinació competencial 101
2. L’ACCÉS A L’AUTONOMIA 101
2.1. Singularitats competencials 102
2.2. Una anotació addicional: la deficient valoració de les competències 102
2.3. Les reformes de l’Estatut de la Comunitat Valenciana 103
3. EL REDISSENY I AMPLIACIÓ DE LES COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT VALENCIANA EN LA REFORMA ESTATUTÀRIA DE 2006 104
3.1. Matèries de competència exclusiva de la Generalitat 105
3.2. Matèries de desenvolupament legislatiu i d’execució atribuïdes a la Generalitat en el marc de la legislació bàsica de l’Estat 106
3.3. Competències d’execució de la legislació de l’Estat atribuïdes a la Generalitat en determinades matèries 107
3.4. La via extraestatutària d’incorporació de competències 107
3.5. La frèvola facultat autonòmica en matèria d’inversions de l’Estat 109
3.6. Especial esment a competències europees i d’acció exterior de la Generalitat 110
LES RELACIONS INTERGOVERNAMENTALS
DE LA COMUNITAT VALENCIANA: RELACIONS AMB L’ESTAT,
LES COMUNITATS AUTÒNOMES I LA UNIÓ EUROPEA
ANTONIO BAR CENDÓN I ZULIMA PÉREZ I SEGUÍ
1. INTRODUCCIÓ 113
2. MARC JURÍDIC DE LES RELACIONS INTERGOVERNAMENTALS 114
3. PRINCIPIS QUE REGEIXEN LES RELACIONS INTERGOVERNAMENTALS 115
3.1. Lleialtat institucional 115
3.2. Col·laboració o deure d’auxili 116
3.3. Coordinació 116
3.4. Cooperació 117
4. TÈCNIQUES ORGÀNIQUES DE COOPERACIÓ O FÒRUMS I MECANISMES 118
4.1. Conferència de Presidents 118
4.2. Conferències Sectorials 120
4.3. Comissions Sectorials i Grups de Treball 122
4.4. Comissió bilateral de cooperació Generalitat Valenciana-Estat 123
5. MARC JURÍDIC DE LES RELACIONS CV-UE 123
5.1. El marc jurídic estatal 123
5.2. El marc jurídic estatutari 126
6. EL DESENVOLUPAMENT PRÀCTIC DE LES RELACIONS CV-UE 129
6.1. La Delegació a Brussel·les 129
6.2. La participació de la Generalitat en els comitès de control de la Comissió 130
6.3. La participació de la Generalitat en la delegació d’Espanya davant el Consell 131
6.4. La participació en els mecanismes de control del principi de subsidiarietat 132
6.5. La representació de la Comunitat en el Comité de les Regions 133
PROCEDIMENT I REFORMA DE L’ESTATUT
ROBERTO VICIANO PASTOR I DIEGO GONZÁLEZ CADENAS
1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS PROCEDIMENTS DE REFORMA ESTATUTARIS 137
1.1. La iniciativa del procés de reforma estatutària i l’aprovació en seu parlamentària autonòmica 138
1.2. La tramitació i l’aprovació de la reforma estatutària en les Corts Generals com a llei orgànica 140
1.3. Autorització i convocatòria del referèndum de ratificació de l’Estatut d’autonomia 141
2. L’EVOLUCIÓ DEL PROCEDIMENT DE REFORMA ESTATUTÀRIA A LA COMUNITAT VALENCIANA 142
2.1. El procediment de reforma de l’Estatut valencià en la redacció inicial 142
2.2. El procediment vigent de reforma de l’Estatut valencià 143
3. CONTINGUT DE LES REFORMES DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA 146
LA GENERALITAT: EL PRESIDENT I EL CONSELL
VICENTE GARRIDO MAYOL
1. LA GENERALITAT 153
1.1. Origen i antecedents 153
1.2. Configuració 156
2. LA PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT 157
2.1. Configuració 157
2.2. Estatut jurídic i funcions 159
2.3. La facultat presidencial de dissolució de les Corts 161
2.4. Responsabilitat política i jurídica 161
2.5. Cessament 163
2.6. L’Estatut dels expresidents de la Generalitat 164
3. EL CONSELL 165
3.1. Configuració, composició i funcions 165
3.2. Funcionament 167
3.3. Estructura i estatut dels seus membres 167
3.4. El Govern en funcions 168
LES CORTS VALENCIANES
FRANCISCO J. VISIEDO MAZÓN I JULIA SEVILLA MERINO
1. INTRODUCCIÓ 171
2. LES CORTS DES DE L’ÈPOCA FORAL FINS A LA RECUPERACIÓ EN L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE 1982 172
3. CONFIGURACIÓ ESTATUTÀRIA, COMPOSICIÓ I SUBJECTES PARLAMENTARIS 174
4. ESTRUCTURA I FUNCIONAMENT 177
5. FUNCIONS 181
5.1. Funció financera i pressupostària 182
5.2. Funció legislativa 182
5.3. Funció d’impuls polític 183
5.4. Funció de control 184
5.5. Altres funcions de les Corts 186
EL SISTEMA ELECTORAL DE LES CORTS VALENCIANES
MARGARITA SOLER SÁNCHEZ I ENRIQUE SORIANO HERNÁNDEZ
1. INTRODUCCIÓ 195
2. MARC NORMATIU 196
3. DRET DE SUFRAGI 197
4. SISTEMA ELECTORAL 199
4.1. Circumscripció 199
4.2. Clàusula de barrera 200
4.3. La fórmula D’Hondt 201
5. CANDIDATURES I PROCLAMACIÓ D’ELECTES 202
6. ADMINISTRACIÓ ELECTORAL 202
7. FINANÇAMENT 203
L’ADMINISTRACIÓ I LA FUNCIÓ PÚBLICA VALENCIANES
MELANY BARRAGÁN MANJÓN I J. JAVIER CUENCA CERVERA
1. INTRODUCCIÓ 207
2. L’ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA: L’ESTRUCTURA DE LA GENERALITAT 208
2.1. Els òrgans centrals: superiors, directius i administratius 209
2.2. Els òrgans perifèrics 210
3. ELS MITJANS PERSONALS: EVOLUCIÓ DE LA FUNCIÓ PÚBLICA VALENCIANA (FPV) 211
3.1. La FPV: aspectes quantitatius i qualitatius 211
3.2. Evolució de la funció pública valenciana (FPV) 212

4. CONCLUSIONS: UNA VALORACIÓ CRÍTICA DE L’ADMINISTRACIÓ I LA FUNCIÓ PÚBLICA VALENCIANES 216
INSTITUCIONS ESTATUTÀRIES
FELIX CRESPO HELLÍN I ALEXANDRE H. CATALÀ I BAS
1. SINDICATURA DE COMPTES 221
1.1. Regulació legal i configuració 221
1.2. Composició 223
1.3. Funcions 223
1.3.1. Funció Fiscalitzadora 224
1.3.2. Funció Jurisdiccional 224
1.3.3. Funció Consultiva i Assessora 224
2. SÍNDIC DE GREUGES 224
2.1. Regulació legal i configuració 224
2.2. Composició 225
2.3. Funcions 226
3. CONSELL VALENCIÀ DE CULTURA 229
3.1. Regulació legal i configuració 229
3.2. Composició 229
3.3. Funcions 230
4. ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA 231
4.1. Regulació legal y configuració 231
4.2. Composició 232
4.3. Funcions 233
5. COMITÈ ECONÒMIC I SOCIAL 234
5.1. Regulació legal i configuració 234
5.2. Composició 234
5.3. Funcions 235
6. CONSELL JURÍDIC CONSULTIU 236
6.1. Regulació legal i configuració 236
6.2. Composició 237
6.3. Funcions 238
L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA
ENRIQUE FLIQUETE LLISO I MÓNICA MARTÍNEZ LÓPEZ-SÁEZ
1. INTRODUCCIÓ 241
2. L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA EN EL MARC AUTONÒMIC 243
2.1. L’organització judicial en l’àmbit territorial de les comunitats autònomes 243
2.2. Reflex en els estatuts d’autonomia 244
2.3. El repartiment competencial en matèria d’Administració de Justícia 245
2.3.1. Configuració constitucional 245
2.3.2. Les competències de les comunitats autònomes en matèria de Justícia 246
3. L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA EN L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA 248
3.1. La competència en matèria d’Administració de Justícia en l’Estatut d’autonomia 248
3.1.1. La “competència exclusiva” en Administració de Justícia 248
3.1.2. La clàusula subrogatòria de l’article 36.1.1a de l’Estatut 249
3.2. La LOPJ com a norma delimitadora de les competències autonòmiques en matèria d’Administració de Justícia 250
3.3. Regulació de l’Administració de Justícia en l’Estatut d’autonomia 251
4. L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA A LA COMUNITAT VALENCIANA 252
4.1. Competència dels òrgans jurisdiccionals a la Comunitat Valenciana 252
4.2. El Consell de la Justícia de la Comunitat Valenciana 253
4.3. Competències de la Generalitat 254
EL GOVERN DEL PODER LOCAL EN LA COMUNITAT VALENCIANA
JOAQUÍN MARTÍN CUBAS I MARIFÉ BLANES SOLIVA
1. EL RÈGIM LOCAL VALENCIÀ 260
1.1. La Constitució de 1978 i la distribució territorial de competències 260
1.1.1. Entitats Locals i principi d’organització territorial de l’Estat 260
1.1.2. Regulació específica de les entitats locals en la Constitució 261
1.1.3. Marc competencial en matèria de règim local en la Constitució 262
1.2. L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana 263
1.3. La Llei de Règim Local de la Comunitat Valenciana 263
1.4. La legislació sectorial 266
2. EL PODER LOCAL EN LA COMUNITAT VALENCIANA 266
2.1. El mapa territorial dels ens locals valencians 267
2.1.1. Municipis i Ajuntaments 267
2.1.2. Províncies i Diputacions 269
2.1.3. L’associacionisme local 270
2.2. El govern local des de la Generalitat 273
2.2.1. Estructures de l’Administració autonòmica 273
2.2.2. Estratègia territorial de la Comunitat Valenciana 274
2.2.3. L’Agenda Urbana i les Grans Ciutats 275
2.2.4. Agenda Valenciana antidespoblament (AVANT) 276
2.2.5. El finançament dels ens locals des de la Generalitat 277
LA CULTURA POLÍTICA DE LA SOCIETAT VALENCIANA
AIDA VIZCAÍNO ESTEVAN I CARLOS GARCÍA RIVERO
1. INTRODUCCIÓ 281
2. LA CULTURA POLÍTICA DE LA SOCIETAT VALENCIANA 282
2.1. Interés, politització i participació política 283
2.2. Actituds cap al sistema polític 288
2.3. Actituds cap al model d’Estat 289
2.4 Els valors polítics 293
3. CONCLUSIONS 298
ELECCIONS I COMPORTAMENT ELECTORAL
EN LA COMUNITAT VALENCIANA (1983-2019)
VICENT FRANCH I FERRER
1. PARTICIPACIÓ I ABSTENCIÓ EN ELS COMICIS ELECTORALS EN LA COMUNITAT VALENCIANA (1977-2019) 301
2. ELS SUPORTS TERRITORIALS DELS PARTITS EN LES ELECCIONS AUTONÒMIQUES VALENCIANES 306
2.1. PSPV-PSOE 306
2.2. Partit Popular 307
2.3. Unió Valenciana 309
2.4. Centre Democràtic i Social 310
2.5. Ciutadans 311
2.6. Vox 312
2.7. PCPV-PCE 313
2.8. UPV i les seues variades coalicions 314
2.9. Podemos i les seues coalicions 317
2.10. Uns altres 319
PARTITS I SISTEMA DE PARTITS VALENCIÀ
ROSA ROIG I BERENGUER
1. ELS PARTITS POLÍTICS 325
1.2. La dreta 326
1.2. L’Esquerra 327
2. EL SISTEMA DE PARTITS VALENCIÀ 329
2.1. Els orígens del sistema de partits 329
2.2. L’especifitat valenciana 331
2.3. Del bipartidisme imperfecte al pluralisme moderat 334
3. ANNEX 1 336
L’ELIT POLÍTICA VALENCIANA
JORGE PÉREZ COMECHE
1 INTRODUCCIÓ 341
2. LA CONSOLIDACIÓ D’UNA ELIT POLÍTICA AMB CARRERES UNIDIRECCIONALS 342
3. QUI CONFORMA L’ELIT POLÍTICA VALENCIANA? 343
3.1. Diferències en les carreres polítiques de dones i homes 344
3.2. L’impacte de les variables individuals: radiografia personal de l’elit 347
3.3. Diferències en les carreres polítiques segons el partit polític 349
3.4. La permanència de l’elit en la cambra 351
3.5. La posició de l’elit en la cambra 353
4. CONCLUSIONS 354
ELS GRUPS D’INTERÉS I LOBBIES
JORGE CASTELLANOS CLARAMUNT I JOSÉ CARLOS ARNAU GARCÍA
1. TERMINOLOGIA 359
1.1. Grups d’interés 359
1.2. Grups de pressió 359
1.3. Lobbies 360
2. EL TRACTAMENT LEGAL 360
2.1. Àmbit jurisprudencial 361
2.2. Regulació autonòmica 362
2.3. Normativa valenciana 363
3. ELS GRUPS D’INTERÉS I LOBBIES A LA COMUNITAT VALENCIANA 364
3.1. Consideracions sobre sindicats i empresaris 364
3.2. Àmbits d’influència significativa a la Comunitat Valenciana 366
3.1.1. Agricultura 367
3.1.2. Educació 367
3.1.3. Medicina 368
3.3. Les entitats valencianes més destacades inscrites en el Registre de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència 368
ELS MOVIMENTS SOCIALS
ÀGUEDA MICÓ MICÓ I CARLOS VILLODRES IGLESIAS
1. INTRODUCCIÓ 371
2. QUÈ SÓN ELS MOVIMENTS SOCIALS? 371
3. MOVIMENTS SOCIALS Al PAÍS VALENCIÀ 373
3.1. Moviment ecologista 374
3.2. Moviment feminista 377
3.3. Moviment per la llengua i cultura 380
3.4. Moviment pels drets LGTBI 382
4. NOVES FORMES DE MOBILITZACIÓ SOCIAL 384
LA COMUNICACIÓ I ELS MITJANS
JOSÉ M. VIDAL BELTRÁN I GUILLERMO LÓPEZ GARCÍA
1. EL SISTEMA MEDIÀTIC DE LA COMUNITAT VALENCIANA 390
1.1 Evolució i dades generals 390
1.2. Mitjans escrits 392
1.3. Mitjans audiovisuals 394
1.4. Conclusions 396
2. EL MARC REGULADOR AUTONÒMIC 396
2.1. El règim jurídic dels mitjans de comunicació social en l’àmbit competencial de la Comunitat Valenciana 397
2.2. La regulació i creació de mitjans de comunicació de la Generalitat 402
2.3. La creació del Consell de l’Audiovisual de la Comunitat Valenciana 403
AGENDA PÚBLICA VALENCIANA: LA CONFIGURACIÓ DELS GRANS PROBLEMES HISTÒRICS
ANSELM BODOQUE ARRIBAS
1. AGENDA PÚBLICA I POLITIQUES PÚBLIQUES: PERSPECTIVA ANALÍTICA 407
2. SOBRE ELS GRANS PROBLEMES HISTÒRICS VALENCIANS 409
3. HISTÒRIA DE L’AGENDA POLÍTICA VALENCIANA 412
4. NOTES FINALS 418
POLÍTIQUES DE PROMOCIÓ ECONÒMICA:
AGRICULTURA, INDÚSTRIA, SERVEIS I TURISME
MANUEL LÓPEZ ESTORNELL I BORJA SANJUÁN ROCA
1. INTRODUCCIÓ 421
2. POLÍTICA AGRÀRIA 422
3. POLÍTICA INDUSTRIAL 425
4. POLÍTICA COMERCIAL 429
5. POLÍTICA TURÍSTICA 432
6. CONCLUSIONS 435
POLÍTIQUES SOCIALS: EDUCACIÓ I SANITAT
MARIANO VIVANCOS COMES I RICARDO CAMPOS FERNÁNDEZ
1. L’EDUCACIÓ VALENCIANA 439
1.1. Trets bàsics del sistema educatiu valencià 441
1.2. Etapes de la gestió educativa: principals assoliments 442
1.2.1. L’etapa socialista (1983-1995): afermant la descentralització educativa i les oportunitats d’accés 442
1.2.2. Els governs populars (1995-2015): entre l’aposta per la qualitat i l’expansió de les infraestructures educatives 443
1.2.3. El període Botànic (PSPV+Compromís): de la primavera educativa al desplegament efectiu del plurilingüisme 445
1.3. Caracterització d’un model 447
2. LA SANITAT VALENCIANA 448
LES POLÍTIQUES INCLUSIVES I D’IGUALTAT: EL BENESTAR SOCIAL
I LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT DE GÈNERE
BEATRIZ BOSCH MARCO I ANA MARRADES PUIG
1. EL BENESTAR SOCIAL 455
1.1. L’anomenada “quarta pota” de l’Estat de Benestar 455
1.2. La distribució competencial en l’Estat Autonòmic 457
1.3. El model de benestar social en la Comunitat Valenciana. 458
2. LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT DE GÈNERE 462
2.1. Marc normatiu i origen institucional 462
2.2. Els eixos principals de les polítiques d’igualtat 464
2.2.1. La promoció de la igualtat 464
2.2.2. La lluita contra la violéncia de gènere 465
POLÍTIQUES DE TRANSPARÈNCIA, QUALITAT DEMOCRÀTICA
I BON GOVERN
LORENZO COTINO HUESO I RICARD MARTÍNEZ MARTÍNEZ
1. TENDÈNCIES MUNDIALS I LOCALS 469
2. LA RECEPCIÓ EN L’ESTATUT 470
3. LA INAPLICADA NORMATIVA DE BON GOVERN I EL CODI 471
4. MESURES PER A REFORÇAR LA LLUITA CONTRA LES INCOMPATIBILITATS I CONFLICTES D’INTERESSOS 472
5. LA PREVENCIÓ I LLUITA CONTRA EL FRAU I L’AGÈNCIA ANTIFRAU 473
5.1. El nou sistema tecnològic d’alertes precoces i el reforçament de la inspecció per al control intern 473
5.2. Mesures per a evitar la mala influència dels “lobbies” 474
6. POLÍTIQUES EN L’ÀMBIT DE LA INICIATIVA LEGISLATIVA I LA PARTICIPACIÓ 475
7. LÍMITS A LA TRANSPARÈNCIA 476
7.1. El dret d’accés a la informació pública 476
7.2. Límits al dret d’accés a la informació pública 477
7.3. El dret fonamental a la protecció de dades 478
7.4. Un disseny adequat de la transparència 480
POLÍTIQUES TERRITORIALS I DEL MEDI AMBIENT
XIMO FARINÓS DASÍ I JOSÉ JUAN BAS SORIA
1. INTRODUCCIÓ 483
2. LA POLÍTICA TERRITORIAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA 484
2.1. Orígens i primera Llei d’Ordenació del Territori a la CV: la LOT de 1989 484
2.2. La LOTPP i l’inici d’un nou perïode 2004-2014 485
2.3. El tercer i darrer perïode: de la primera LOTUP de 2014 a l’actualitat 488
2.4. Evolució dels enfocaments de la política d’OT a la CV: de l’allargada ombra de l’urbanisme a la incorporació del paisatge i l’Infraestructura verda i de l’avaluació ambiental com a nous elements clau 491
3. POLÍTIQUES MEDIAMBIENTALS A LA COMUNITAT VALENCIANA 496
3.1. Naixement d’una política mediambiental a la Comunitat Valenciana: de l’Agència del Medi Ambient a la Conselleria de Medi Ambient 496
3.2. La protecció de la biodiversitat i la conservació del patrimoni natural 497
3.3. La lluita contra la contaminació 499
3.4. Prevenció i control ambiental 500
3.5. La incorporació de l’agenda climàtica a les polítiques valencianes 501
4. CONCLUSIONS 503
POLÍTIQUES IDENTITAT: CULTURA, LLENGUA,
SÍMBOLS, PATRIMONI
VICENTA TASA FUSTER I FERNANDO GARCÍA MENGUAL
1. ELS SÍMBOLS 507
2. LA LLENGUA 510
3. LA CULTURA 513
3.1. La cultura en la societat democràtica moderna 513
3.2. La intervenció dels poders públics en la cultura 515
3.3. Les competències en matèria de cultura de la Comunitat Valenciana 516
3.4. Les polítiques públiques culturals de la Comunitat Valenciana 517
3.5. La preservació del patrimoni cultural valencià 518
EL FINANÇAMENT DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES
DE LA GENERALITAT VALENCIANA
JOSÉ ANTONIO PÉREZ GARCÍA
1. INTRODUCCIÓ 521
2. ORIGEN I EVOLUCIÓ DEL FINANÇAMENT DE LA DESPESA PÚBLICA AUTONÒMICA: ELS MODELS DE FINANÇAMENT AUTONÒMIC 522
3. PROBLEMES DE L’ARQUITECTURA FISCAL DE L’ESTAT AUTONÒMIC 527
3.1. La insuficiència dinàmica del finançament autonòmic i el desequilibri fiscal vertical 527
3.2. Els problemes d’equitat en el finançament autonòmic 531
4. LES CONSEQÜÈNCIES DE L’INFRAFINANÇAMENT PER A LA GENERALITAT I LA COMUNITAT VALENCIANA 533